Poemes confinats 2020 AQUESTA REMOR QUE SE SENT Part VII (Teresa)
Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat.
https://culturainquieta.com/es/arte/pintura/item/15813-como-suena-cada-color-segun-wassily-kandinsky.html
La Teresa en envia aquest video fet per ella que li representa la remor del seu poema
Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest.
La Teresa ens regala aquest poema tan bonic Aquesta remor que se sent, d'en Miquel Martí i Pol.
Com que hem estat treballant la sinestèsia aquest dies.
SINESTÈSIA: La sinestèsia és, en neurofisiologia, una condició neurològica en la qual els sentits es combinen de forma poc corrent, aquesta condició comporta una assimilació conjunta o interferència de diversos tipus de sensacions de diferents sentits en un mateix acte perceptiu. És a dir, un estímul propi d'una modalitat sensorial promou una activació d'altres modalitats sensorials representades en diferents zones cerebrals. L'activació d'un sentit estimula l'activació d'un altre. Per tant, els sinestèsics tindran sensacions característiques d'altres sentits en un mateix acte perceptiu de manera automàtica i involuntària. Per exemple: escoltar colors, veure sons i percebre sensacions gustatives en tocar un objecte amb una textura determinada.
La sinestèsia és un fenomen real, és una autèntica percepció. No és una qüestió d’associació mental.
Més informació sobre la sinestèsia en aquest article:
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol
SINESTÈSIA: La sinestèsia és, en neurofisiologia, una condició neurològica en la qual els sentits es combinen de forma poc corrent, aquesta condició comporta una assimilació conjunta o interferència de diversos tipus de sensacions de diferents sentits en un mateix acte perceptiu. És a dir, un estímul propi d'una modalitat sensorial promou una activació d'altres modalitats sensorials representades en diferents zones cerebrals. L'activació d'un sentit estimula l'activació d'un altre. Per tant, els sinestèsics tindran sensacions característiques d'altres sentits en un mateix acte perceptiu de manera automàtica i involuntària. Per exemple: escoltar colors, veure sons i percebre sensacions gustatives en tocar un objecte amb una textura determinada.
La sinestèsia és un fenomen real, és una autèntica percepció. No és una qüestió d’associació mental.
 |
| Imatge buscada per la Teresa Tenas |
https://culturainquieta.com/es/arte/pintura/item/15813-como-suena-cada-color-segun-wassily-kandinsky.html
La Teresa en envia aquest video fet per ella que li representa la remor del seu poema
Com a complement, varem treballar aquest poema i cadascuna de les participants va dir el que li evocava, a continuació una mostra del que varem recollir.
- Raquel: Va compartir el poema musicalitzat de Ramón Muntaner, https://www.catorze.cat/noticia/7333/aquesta/remor/se/sent i el video el podeu veure aqui
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada