Punts Òmnia Ripoll 60 i La Devesa

Durant el mes de juliol el LabTIC continua encara on line. Aquest cop la primera activitat a tingut forma de conte. Entre les participants ha sortit aquest conte tan creatiu. Cada participant va posar el seu granet de sorra, cada color representa la persona que ho ha escrit. Aqui teniu la llegenda: VANE: Color Lila TERESA: Color Vermell RAQUEL: Color Negre OLIVA: Color verd FLORENTINA: Color Taronja MILAGROS: Color morat EL SUBRATLLAT I EN BLAU SÓN ENLLAÇOS A LLIBRES QUE PORTEN ALS SEUS AUTOR@S O AL LLIBRE PERQUÈ EL PUGUEU LLEGIR EN PDF O EL PUGUEU DESCARREGAR. Asseguda en un banc de la plaça, mirant el cel va llançar un interrogant a l’aire:  - “ Em pregunto si les estrelles s'il·luminen amb la finalitat que algun dia, cadascú pugui trobar la seva” .   - N'hi ha que neixen amb estrella i altres amb esquella, adagis apart.  Us diré que tots tenim una estrella i que segons la nostra manera de pensar, sempre estem en contacte amb ella ... I aquí ve el dilema :

L'altre poema que la Milagros ens va llegir del llibre de poesies de Ripoll és el següent: LA ROSA DE SANT JORDI Per Sant Jordi, el nostre amor treu la més galant florida: i la rosa té més vida banyada de vermellor. Per Sant Jordi, el cavaller mata el drac a tall d'espasa: i l'amor és una brasa que abranda tot el roser. Per Sant Jordi, tot un doll de sentors el cor anima: avui tot aquell qui estima omple de roses Ripoll. Per Sant Jordi, el meu amor diu a la flor més xamosa: el cor t'ofrena una rosa i la rosa és el meu cor.

La Milagros té un llibre de poesies sobre Ripoll, llocs, festes que se celebren... Ha triat dos poemes que per ella són molt bonics i li agraden molt. Us ensenyem el primer: LA PLAÇA GRAN Ja refila la tenora i va marcant el contrabaix... Ai, mare, que fan sardanes! Ai, mare, a la Plaça Gran! A la Plaça fan sardanes... Ai, mare, deixeu-m'hi anar, que ja sé jo qui m'espera i el lloc que ens solem trobar. ¿No sentiu, mare, les notes que s'enfilen per l'espai? Diria que les estrelles es posaran a ballar. Les veureu baixar algún dia i venir a la Plaça Gran: i en sentir-se la tenora,  la sardana ballaran!

La Oliva va escriure un poema dedicat a la seva mare, que amb tot el seu amor ens l'ha volgut ensenyar. Aquest poema és per dir gràcies mare per donar-me la vida . Encara que ja han passat seixanta - un anys. Jo era molt joveneta, no tenia ni els catorze anys però sempre t'he sentit al meu costat, i el teu perfum '' de madera de oriente '' sempre m'acompanya. LA MARE Les paraules són sorolls, que el vent enlaira i escampen, els records són grans tresors per cadascú de nosaltres. Un dia ja fa molts anys, vaig volar a una altra terra, junts, els germans i la mare i els records, de les meves amigues, em van fer brollar les llàgrimes. Era molt jove, aleshores, l'enyorança, em colpejava i m'ofegava el desig de volar com una coloma, fins a la porta de casa. Però els desitjos sempre havien estat molt amagats dins de mi, per no fer patir, a la mare que ja es trobava, molt malament.

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Teresa ens regala aquest poema tan bonic  Ideario, de  Francisco M. Ortega Palomares Me da vértigo el punto muerto y la marcha atrás, vivir en los atascos, los frenos automáticos y el olor a gasoil. Me angustia el cruce de miradas la doble dirección de las palabras y el obsceno guiñar de los semáforos. Me da pena la vida, los cambios de sentido, las señales de stop y los pasos perdidos. Me agobian las medianas, las frases que están hechas, los que nunca saludan y los malos profetas. Me fatigan los dioses bajados del Olimpo a conquistar la Tierra y los necios de espíritu. Me entristecen quienes me venden clines en los pasos de cebra, los que enferman de cáncer y los que sólo son simples marionetas. Me aplasta la her

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Ascensión ens regala aquest poema EL MAR,  ens ho va enviar a través del grup de Whatsapp. EL MAR El mar ve pasar el tiempo. El tiempo no es de nadie y es de todos. El mar, agitado y cansado de que le agiten sus enemigos, y también amigos, los que le rodean. El mar, sabio para unos, despreciado para otros. El mar, por encima, por abajo se siente rodeado. Gritos en la noche, calma en el día. Alguien se pasea sobre su espalda, cosquillas de esperanza para algunos que salieron a buscar su futuro. Sigue la calma y luego llegará la tormenta. El mar no morirá de vergüenza. Mantiene como a hijos se tratan a los que alimenta, ellos le respetan y agradecen su existencia. Saltan de alegría tocando el cielo mientras algunos miran de

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Ascensión ens regala aquest poema una mica de confinament eh ;) Hablar con el vino,  ens ho va enviar a través del grup de Whatsapp. HABLAR CON EL VINO Se oye a lo lejos un susurro. Es el hablar de una viña. Sus hojas bailan, su pareja es el viento. Acaba el baile y sale su primo, el amanecer. El sol acaba de bostezar, Hala! a trabajar. Ilumina y brilla directo al recién nacido; es primerizo, pero más de ellos le seguiran. Se escucha muy silenciosamente como fue creciendo, como si fuera una nana. La canción ha empezado y sigue delicadamente, cuando por madurez cae al suelo. Recogida y llevada a los pies, donde la orquesta seguirá deleitando a quienes esperan con la copa en la mano. Sigue componiendo músicas, mientras se elabor

La Florentina ens va ensenyar a fer un PATÉ D'ALBERGÍNIA que està per llepar-se els dits. A continuació us ensenyem la recepta: Ingredients per a 4 persones: 3 albergínies 2 cebes 1 tomàquet o bé una cullerada sopera de tomàquet fregit 1 pastanaga 100 ml d’oli d’oliva 1 raig de vi blanc o cava Pernil a talls petits Julivert Sal Pebre Preparació: Posar oli a la paella amb la ceba i la pastanaga tallada petita i sofregir a foc lent i salpebrar. Després hi afegim el tomàquet i l’albergínia tallats petits i li posem un raig de vi blanc o cava i el pernil i ho deixem coure uns 5 minuts aproximadament que faci xup xup. (el vi o el cava i el pernil és opcional). Triturar totes les verdures i ja està fet el paté, al damunt li tirem el julivert ben trinxat i a punt per servir amb torradetes.

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Florentina ens regala aquest poema tant bonic  Aprederás , poema de  William Shakespeare   Podeu llegir el poema en aquest link    https://toldbylis.com/2018/07/26/carta-a-un-amigo-por-william-shakespeare/#more-621

Durant aquest confinament en Francesc ens ha ensenyat com va fer uns CANELONS DE CEPS AMB SALSA DE FORMATGE , que estan per llepar-se els dits. Aquí us deixem la recepta amb les imatges: Ingredients: Pasta canelons Ceps Ceba tallada Formatge gruyer Oli Per la salsa: Daus gruyer 2 lonxes de formatge tendre Caserios Crema de llet Formatge ratllat filato Preparació: Bullim la pasta de caneló. Quan estigui bullida l’estenem. Si agafem ceps secs els remullem amb aigua calenta per escalfar-los. En una cassola es talla la ceba a talls i es deixa que es faci rossa. Un cop tenim la ceba rossa li tirem els ceps i deixem que es vagi fent a foc lent. A la pasta estesa li posem un tall de gruyer i els ceps amb la ceba i ho enrotllem. A continuació fem la salsa de formatges. En una paella hi posem uns quants daus de gruyer, les dues lonxes de formatge tendre, els caserios i la crema de llet, ho anem re

La Teresa ens ha ensenyat com ha restaurat una trona de fusta antiga, una taula de fusta i també uns embuts antics : La trona era de quan ella era petita i l'ha rascat, tractat i envernissat i ha quedat espectacular: La taula també és antiga i també la va restaurar com va fer amb la trona: Els embuts també són antics i els va restaurar amb tovallons de paper de dibuixos i ha quedat molt i molt bonics:

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Teresa ens regala aquest poema tan bonic  Aquesta remor que se sent, d'en Miquel Martí i Pol. Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe. I, tan mateix, la re

La Oliva es va comprar un apartament a la Costa Brava i ha conservat tots els mobles que ella mateixa ha restaurat i la veritat és que han quedat preciosos. Aquí us deixem amb les imatges: Una calaixera que va rascar i pintar: Una làmpada en la que va decorar la part de dalt amb paper de vàter i pintura blava: La cuina la va pintar i restaurar, els mobles inclosos: Al lavabo va posar aquest gerro fet amb una ampolla i pintat amb sal: Entre la cuina i el menjador hi havia una porta que quedava tot junt i ella el va tapar i decorar per una banda i per l'altra, aquí la part de la cuina: Aquí la part del menjador restaurada: Els llits els ha engalanat amb uns capçals ben bonics: La Oliva pinta quadres molt bonics que els ha anat penjant per tot l'apartament amb un gust exquisit: Aquí també va decorar i pintar la zona de la

La Florentina ens va explicar com va transformar unes caixes amb fotos de flors i imatges dels seus fills i també ens va explicar com va fer un gerro, d'una ampolla de vidre d'aigua . Us mostrem les imatges de les caixes i del gerro que van quedar molt boniques. Aquesta caixa la va fer amb imatges de flors: Aquestes caixes les va fer amb imatges dels seus fills quan eren més petits: En aquesta imatge podeu veure com pot canviar una garrafa de l'aigua antiga que es va trencar les nances de plàstic per un gerro ben bonic:

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Ascensión ens regala aquest poema tan bonic  Amor i desengany fet per ella mateixa, ens ho va enviar a través del grup de Whatsapp.

Una altra cosa que ens ha permés aquest confinament, ha estat explorar el món culinari: Postres, primers plats, receptes secretes... en el nostre LABTIC també ha tingut cabuda aquest espai i us mostrarem diferents entrades amb receptes de les persones que han participat aquests dies en els tallers: L'Ascensión tot i no participar en els video conferencies ens aportava el seu granet de sorra des del grup de Whatsapp aqui teniu una altra recepta de Tortillas de bacalao Andaluza: Tortillas de bacalao Andaluzas muy  fáciles de  hacer y  deliciosas    ingredientes:  120 grms bacalao    una cebolla dulce  pequeña    dos ramas de perejil   una cucharada de sal    1/4 cada de curcuma    130g de harina de trigo   una taza  250g  mL de agua fría   una taza  aceite de para freír El video si voleu veure el seu procés d'elaboració, tenen una pinta bonissima. Feu clic aqui

L'Ascensión ens va ensenyar els coixins i la manta que ha fet durant aquest confinament.

La Raquel, dinamitzadora del Punt Òmnia La Devesa, ha fet una restauració d'una calaixera . Us mostrem el pas a pas:

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Vane ens regala aquest poema tan bonic La Vida d'autor/a desconeguda: LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig vull riure sense trobar el perquè vull cantar sense saber el què faig, perquè la vida és passar-s’ho bé. La vida és per fer les coses que t’agraden  no per empipar-te amb les injustícies del món. Has de passar bé el dia a dia i viure la vida amb amor i alegria. Crida, balla, canta, riu. La vida és per ser feliç, per poder ajudar als altres i per aprendre a compartir. No vegis la vida en blanc i negre, mira la vida en color. Perquè et dona la felicitat que necessites perquè fa que et bategui el cor més fort. No pronunciïs mai la paraula morir. Si estàs en aquest món és perquè t’hi