Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Oliva ens regala aquest poema tant bonic Carrer de Sant Pere de la Oliva: Oh, vell carrer de Sant Pere, record de la meva joventut, tu alegre i senyorial. Es diu que Sant Pere té les claus del cel, però per molts de nosaltres, tenia les claus del nostre cor. Perquè era el carrer, on els nois i les noies, dels anys seixanta anaven amunt i avall a passejar. I així vam conèixer l’amor quan érem adolescents. L’amor, una de les paraules més boniques que es poden escriure. Amor, il·lusió, tendresa, amistat, en aquests carrers sentíem totes aquestes coses tan boniques, que sentim quan estem enamorats. I ell, amb llum de les vitrines i amb el llum de la nostra joventut. Aq...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada