Cuina confinada_ Part III (Francesc)

Durant aquest confinament en Francesc ens ha ensenyat com va fer uns CANELONS DE CEPS AMB SALSA DE FORMATGE, que estan per llepar-se els dits.

Aquí us deixem la recepta amb les imatges:

Ingredients:
  • Pasta canelons
  • Ceps
  • Ceba tallada
  • Formatge gruyer
  • Oli
Per la salsa:
  • Daus gruyer
  • 2 lonxes de formatge tendre
  • Caserios
  • Crema de llet
  • Formatge ratllat filato


Preparació:

Bullim la pasta de caneló. Quan estigui bullida l’estenem.
Si agafem ceps secs els remullem amb aigua calenta per escalfar-los.
En una cassola es talla la ceba a talls i es deixa que es faci rossa. Un cop tenim la ceba rossa li tirem els ceps i deixem que es vagi fent a foc lent.


A la pasta estesa li posem un tall de gruyer i els ceps amb la ceba i ho enrotllem.




A continuació fem la salsa de formatges. En una paella hi posem uns quants daus de gruyer, les dues lonxes de formatge tendre, els caserios i la crema de llet, ho anem remenant perquè no es cremi.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemes confinats LA VIDA 2020 Part V (Vane)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Vane ens regala aquest poema tan bonic La Vida d'autor/a desconeguda: LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig vull riure sense trobar el perquè vull cantar sense saber el què faig, perquè la vida és passar-s’ho bé. La vida és per fer les coses que t’agraden  no per empipar-te amb les injustícies del món. Has de passar bé el dia a dia i viure la vida amb amor i alegria. Crida, balla, canta, riu. La vida és per ser feliç, per poder ajudar als altres i per aprendre a compartir. No vegis la vida en blanc i negre, mira la vida en color. Perquè et dona la felicitat que necessites perquè fa que et bategui el cor més fort. No pronunciïs mai la paraula morir. Si estàs en aquest món és perquè t’hi...
Més informació

Poemes confinats CARRER DE SANT PERE 2020 Part III (Oliva)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Oliva ens regala aquest poema tant bonic  Carrer de Sant Pere  de la Oliva: Oh, vell carrer de Sant Pere,  record de la meva joventut, tu alegre i senyorial. Es diu que Sant Pere té les claus del cel, però per molts de nosaltres,  tenia les claus del nostre cor. Perquè era el carrer, on els nois i les noies, dels anys seixanta anaven amunt i avall a passejar. I així vam conèixer l’amor quan érem adolescents. L’amor, una de les paraules  més boniques que es poden escriure. Amor, il·lusió, tendresa, amistat, en aquests carrers sentíem  totes aquestes coses tan boniques, que sentim quan estem enamorats. I ell, amb llum de les vitrines i amb el llum de la nostra joventut. Aq...
Més informació