Punts Òmnia Ripoll 60 i La Devesa

L'altre poema que la Milagros ens va llegir del llibre de poesies de Ripoll és el següent: LA ROSA DE SANT JORDI Per Sant Jordi, el nostre amor treu la més galant florida: i la rosa té més vida banyada de vermellor. Per Sant Jordi, el cavaller mata el drac a tall d'espasa: i l'amor és una brasa que abranda tot el roser. Per Sant Jordi, tot un doll de sentors el cor anima: avui tot aquell qui estima omple de roses Ripoll. Per Sant Jordi, el meu amor diu a la flor més xamosa: el cor t'ofrena una rosa i la rosa és el meu cor.

La Milagros té un llibre de poesies sobre Ripoll, llocs, festes que se celebren... Ha triat dos poemes que per ella són molt bonics i li agraden molt. Us ensenyem el primer: LA PLAÇA GRAN Ja refila la tenora i va marcant el contrabaix... Ai, mare, que fan sardanes! Ai, mare, a la Plaça Gran! A la Plaça fan sardanes... Ai, mare, deixeu-m'hi anar, que ja sé jo qui m'espera i el lloc que ens solem trobar. ¿No sentiu, mare, les notes que s'enfilen per l'espai? Diria que les estrelles es posaran a ballar. Les veureu baixar algún dia i venir a la Plaça Gran: i en sentir-se la tenora,  la sardana ballaran!

La Oliva va escriure un poema dedicat a la seva mare, que amb tot el seu amor ens l'ha volgut ensenyar. Aquest poema és per dir gràcies mare per donar-me la vida . Encara que ja han passat seixanta - un anys. Jo era molt joveneta, no tenia ni els catorze anys però sempre t'he sentit al meu costat, i el teu perfum '' de madera de oriente '' sempre m'acompanya. LA MARE Les paraules són sorolls, que el vent enlaira i escampen, els records són grans tresors per cadascú de nosaltres. Un dia ja fa molts anys, vaig volar a una altra terra, junts, els germans i la mare i els records, de les meves amigues, em van fer brollar les llàgrimes. Era molt jove, aleshores, l'enyorança, em colpejava i m'ofegava el desig de volar com una coloma, fins a la porta de casa. Però els desitjos sempre havien estat molt amagats dins de mi, per no fer patir, a la mare que ja es trobava, molt malament.

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Teresa ens regala aquest poema tan bonic  Ideario, de  Francisco M. Ortega Palomares Me da vértigo el punto muerto y la marcha atrás, vivir en los atascos, los frenos automáticos y el olor a gasoil. Me angustia el cruce de miradas la doble dirección de las palabras y el obsceno guiñar de los semáforos. Me da pena la vida, los cambios de sentido, las señales de stop y los pasos perdidos. Me agobian las medianas, las frases que están hechas, los que nunca saludan y los malos profetas. Me fatigan los dioses bajados del Olimpo a conquistar la Tierra y los necios de espíritu. Me entristecen quienes me venden clines en los pasos de cebra, los que enferman de cáncer y los que sólo son simples marionetas. Me aplasta la her

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Ascensión ens regala aquest poema EL MAR,  ens ho va enviar a través del grup de Whatsapp. EL MAR El mar ve pasar el tiempo. El tiempo no es de nadie y es de todos. El mar, agitado y cansado de que le agiten sus enemigos, y también amigos, los que le rodean. El mar, sabio para unos, despreciado para otros. El mar, por encima, por abajo se siente rodeado. Gritos en la noche, calma en el día. Alguien se pasea sobre su espalda, cosquillas de esperanza para algunos que salieron a buscar su futuro. Sigue la calma y luego llegará la tormenta. El mar no morirá de vergüenza. Mantiene como a hijos se tratan a los que alimenta, ellos le respetan y agradecen su existencia. Saltan de alegría tocando el cielo mientras algunos miran de

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Ascensión ens regala aquest poema una mica de confinament eh ;) Hablar con el vino,  ens ho va enviar a través del grup de Whatsapp. HABLAR CON EL VINO Se oye a lo lejos un susurro. Es el hablar de una viña. Sus hojas bailan, su pareja es el viento. Acaba el baile y sale su primo, el amanecer. El sol acaba de bostezar, Hala! a trabajar. Ilumina y brilla directo al recién nacido; es primerizo, pero más de ellos le seguiran. Se escucha muy silenciosamente como fue creciendo, como si fuera una nana. La canción ha empezado y sigue delicadamente, cuando por madurez cae al suelo. Recogida y llevada a los pies, donde la orquesta seguirá deleitando a quienes esperan con la copa en la mano. Sigue componiendo músicas, mientras se elabor