Poemes confinats y UNO APRENDE 2020 Part IV (Teresa)
Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat.
Y uno aprende
Después de un tiempo
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma.
Y uno aprende
que el amor no significa recostarse
y una compañía no significa seguridad.
Y uno empieza a aprender...
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas.
Y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Y uno empieza a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo
uno aprende que, si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
Y con cada adiós uno aprende.
Amb aquest poema varem aprendre que volia dir apogrif; apócrifo, apócrifa: adjetivo
Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest.
La Teresa ens regala aquest poema tant bonic Y uno aprendre, poema apòcrif de Jose Luis Borges.
Y uno aprende
Después de un tiempo
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma.
Y uno aprende
que el amor no significa recostarse
y una compañía no significa seguridad.
Y uno empieza a aprender...
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas.
Y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Y uno empieza a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo
uno aprende que, si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
Y con cada adiós uno aprende.
[obra escrita] Que no es auténtico o no es obra de la persona a la que se atribuye.
La mateixa autora acompanyaria el poema amb aquest video, una combinació d'imatges i de musica, esperem que el gaudiu.
Com a complement, varem treballar aquest poema i cadascuna de les participants va dir el que li evocava, a continuació una mostra del que varem recollir.
- Florentina: Molt bonic i molt idoni amb el que està passant aquests dies. El fet d'haver viscut tot aquest confinament sola, te n'adones que et pots espavilar una mateixa. No em d'esperar que els altres ens ho arreglin tot. Viure en un mateix sense necessitar als altres.
La Florentina a més ens complementa la seva reflexió amb aquesta imatge:
- Milagros: Coincideix amb el que diu la Florentina, i veus que t'acostumes a estar a casa. Aprens a no sortir, aprens que t'has de quedar a casa. Els regals no fan l'amor. Coincideix molt amb el que vivim ara mateix. Lo material no es pot comparar amb lo immaterial.
- Oliva: Matrimoni i fills es necessiten la família ho és tot. Ara que estem sols amb la parella i gaudir i aprendre l'un de l'altre. Aprofitar la vida. Estem junts i les families i les parelles han compartit dies i hem estat molt més units. Els regals no valen. Recordo quan tenia els meus fills a casa. Dies difícils per a tothom però també ha estat dies molt macos de recolliment familiar. Veig aquest poema units com un ram de flors.
- Teresa: Me'l va regalar una amiga. Poema molt realista, de creixement personal. El més important és estar bé amb un mateix, i és una de les coses més importants.
- Vanessa: M'ha agradat molt i m'ha emocionat, pensar més amb els altres, més que en un mateix. I que la força la tens tu. el poema es podria dir conmigo mismo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada