Poemes confinats L'ARBRE INCANDESCENT 2020 Part II (Teresa)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat.
Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest.

La Teresa ens regala aquest poema tant bonic L'arbre incandescent d'en Joan Vinyoli:

Hem caminat solcuits per graves remorejants,

hem flairat els matins de vent salobre i d'espígol,

hem tocat els vermells enfervorits del vespre,

hem ressonat com cisternes buides
que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals.

Hem explorat, hem descobert escales

molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada

graó perdent-nos per un altre temps,

cap a renéixer.
                    Hem arribat a dalt
del campanar: penjant-nos de les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i d'altres aus.
                   Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.

Un àgil foc se'ns entortolliga

com una serp per tot el cos i fa

de tu i de mi un sol arbre incandescent,

impropi de la terra.

La imatge que acompanyava a aquest poema per a la Teresa és aquesta

I la música, Vivaldi. Four seasons of Tango, us la deixem aqui per a que pogueu gaudir, cliqueu a la paraula música.

Com a complement, varem treballar aquest poema i cadascuna de les participants va dir el que li evocava, a continuació una mostra del que varem recollir.

  • Florentina: Em recorda quan erem petits i anavem a les muntanyes i hi havia runes i feiem d'exploradors. Em transporta a temps enrere quan erem canalla.
  • Milagros: Em recorda al poble de León, quan ens penjavem al campanar quan erem petites, i quan el tocavem sortiem corrents. Ha sortit un element al poema que m'ha fet molta por la Serp.
  • Oliva: M'he vist com si fos un ocell mirant les muntanyes i sobrevolava per tota la part del Montgrony a vista d'ocell i m'he emocionat. El sentiment que m'ha despertat ha estat emoció.
  • Vanessa: Parla de la nit.
  • Raquel: Una fita una meta, parla de la Vida.
  • Teresa: Crec que és un poema d'amor, de descobrir entre dos persones l'amor. Et recorda que et sents bé quan estàs amb una parella que estimes.

Aquest poema ha fet emocionar-nos a totes.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemes confinats CARRER DE SANT PERE 2020 Part III (Oliva)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Oliva ens regala aquest poema tant bonic  Carrer de Sant Pere  de la Oliva: Oh, vell carrer de Sant Pere,  record de la meva joventut, tu alegre i senyorial. Es diu que Sant Pere té les claus del cel, però per molts de nosaltres,  tenia les claus del nostre cor. Perquè era el carrer, on els nois i les noies, dels anys seixanta anaven amunt i avall a passejar. I així vam conèixer l’amor quan érem adolescents. L’amor, una de les paraules  més boniques que es poden escriure. Amor, il·lusió, tendresa, amistat, en aquests carrers sentíem  totes aquestes coses tan boniques, que sentim quan estem enamorats. I ell, amb llum de les vitrines i amb el llum de la nostra joventut. Aquest carrer vell, cada
Més informació

Poemes confinats LA VIDA 2020 Part V (Vane)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Vane ens regala aquest poema tan bonic La Vida d'autor/a desconeguda: LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig vull riure sense trobar el perquè vull cantar sense saber el què faig, perquè la vida és passar-s’ho bé. La vida és per fer les coses que t’agraden  no per empipar-te amb les injustícies del món. Has de passar bé el dia a dia i viure la vida amb amor i alegria. Crida, balla, canta, riu. La vida és per ser feliç, per poder ajudar als altres i per aprendre a compartir. No vegis la vida en blanc i negre, mira la vida en color. Perquè et dona la felicitat que necessites perquè fa que et bategui el cor més fort. No pronunciïs mai la paraula morir. Si estàs en aquest món és perquè t’hi
Més informació

Poemes confinats 2020 AQUESTA REMOR QUE SE SENT Part VII (Teresa)

Imatge
Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Teresa ens regala aquest poema tan bonic  Aquesta remor que se sent, d'en Miquel Martí i Pol. Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe. I, tan mateix, la re
Més informació