Poemes confinats CARRER DE SANT PERE 2020 Part III (Oliva)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat.

Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest.

L'Oliva ens regala aquest poema tant bonic Carrer de Sant Pere de la Oliva:

Oh, vell carrer de Sant Pere, 

record de la meva joventut,

tu alegre i senyorial.

Es diu que Sant Pere té les claus del cel,

però per molts de nosaltres, 

tenia les claus del nostre cor.

Perquè era el carrer,

on els nois i les noies,

dels anys seixanta

anaven amunt i avall a passejar.

I així vam conèixer l’amor

quan érem adolescents.

L’amor, una de les paraules 

més boniques que es poden escriure.

Amor, il·lusió, tendresa, amistat,

en aquests carrers sentíem 

totes aquestes coses tan boniques,

que sentim quan estem enamorats.

I ell, amb llum de les vitrines

i amb el llum de la nostra joventut.

Aquest carrer vell,

cada diumenge era el més bonic 

de la nostra vila de Ripoll.

El nostre vell carrer de Sant Pere,

el carrer de la nostra joventut.

Oliva

La mateixa autora acompanyaria el poema amb aquest video, una combinació d'imatges i de musica, esperem que el gaudiu. 

Com a complement, varem treballar aquest poema i cadascuna de les participants va dir el que li evocava, a continuació una mostra del que varem recollir.

• Florentina: El poema és preciós. I em retorna quan era petita, carrer Sant Pere amunt i avall. Sortiem a passejar per carrer Sant Pere, els diumenges anàvem totes ben mudades. Si li hagués de posar un nou titol al poema li posaria: Festeig.

• Milagros: El poema és la realitat del que feiem, anavem a fer coca-coles i a sentir música i quan anavem al Marabú. Un record molt maco de la nostra joventut. Si li hagués de posar un titol seria Poema de l'amor.

• Vanessa: Quan era petita vivia al carrer Sant Pere, era el carrer del passeig. Quan ens varem mudar a viure a la Ctra. Barcelona enyoraven aquell carrer. Sempre anavem Sant Pere amunt, Sant Pere avall, de gran ho continuava fent. Nou titol: Un diumenge qualsevol

• Raquel: Descriu un carrer en tots els sentits. Segurament es va enamorar en aquell carrer. Treballaria el que seria el seu marit. Sempre hi ha un carrer vertebral a on totes les persones passegen o s'hi troben. Si hagués de posar un titol seria: Vides Creuades

• Teresa: No sóc de Ripoll, però també baixavem al carrer Sant Pere. És un poema molt real i molt bonic la veritat. El titol seria: Carrer Sant Pere.