Aquest blog, és un blog compartit pels dos Punts Òmnia de Ripoll, el Punt Òmnia Ripoll60 i el Punt Òmnia la Devesa.
Va ser creat pels i les alumnes del LAB-TIC
blog juan antonio
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Clase amena y divertida con los compañeros en Ripoll. A Pesar de ser miércoles post-Festa Mayor.
Durant el mes de juliol el LabTIC continua encara on line. Aquest cop la primera activitat a tingut forma de conte. Entre les participants ha sortit aquest conte tan creatiu. Cada participant va posar el seu granet de sorra, cada color representa la persona que ho ha escrit. Aqui teniu la llegenda: VANE: Color Lila TERESA: Color Vermell RAQUEL: Color Negre OLIVA: Color verd FLORENTINA: Color Taronja MILAGROS: Color morat EL SUBRATLLAT I EN BLAU SÓN ENLLAÇOS A LLIBRES QUE PORTEN ALS SEUS AUTOR@S O AL LLIBRE PERQUÈ EL PUGUEU LLEGIR EN PDF O EL PUGUEU DESCARREGAR. Asseguda en un banc de la plaça, mirant el cel va llançar un interrogant a l’aire: - “ Em pregunto si les estrelles s'il·luminen amb la finalitat que algun dia, cadascú pugui trobar la seva” . - N'hi ha que neixen amb estrella i altres amb esquella, adagis apart. Us diré que tots tenim una estrella i que segons la nostra manera de pensar, sempre estem en contacte amb ella ... I aquí ve e...
Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Vane ens regala aquest poema tan bonic La Vida d'autor/a desconeguda: LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig vull riure sense trobar el perquè vull cantar sense saber el què faig, perquè la vida és passar-s’ho bé. La vida és per fer les coses que t’agraden no per empipar-te amb les injustícies del món. Has de passar bé el dia a dia i viure la vida amb amor i alegria. Crida, balla, canta, riu. La vida és per ser feliç, per poder ajudar als altres i per aprendre a compartir. No vegis la vida en blanc i negre, mira la vida en color. Perquè et dona la felicitat que necessites perquè fa que et bategui el cor més fort. No pronunciïs mai la paraula morir. Si estàs en aquest món és perquè t’hi...
Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Teresa ens regala aquest poema tan bonic Ideario, de Francisco M. Ortega Palomares Me da vértigo el punto muerto y la marcha atrás, vivir en los atascos, los frenos automáticos y el olor a gasoil. Me angustia el cruce de miradas la doble dirección de las palabras y el obsceno guiñar de los semáforos. Me da pena la vida, los cambios de sentido, las señales de stop y los pasos perdidos. Me agobian las medianas, las frases que están hechas, los que nunca saludan y los malos profetas. Me fatigan los dioses bajados del Olimpo a conquistar la Tierra y los necios de espíritu. Me entristecen quienes me venden clines en los pasos de cebra, los que enferman de cáncer y los que sólo son simples marionetas. Me aplas...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada