Una mica d'historia de la Biblioteca de Ripoll

L'any 1931 a la mor del seu propietari el senyor Lambert Mata, important bibliòfil barceloní,  l'Ajuntament de Ripoll va rebre en herència un valuós llegat bibliogràfic. La primera operació fou buscar un edifici que pogués encabir tots els llibres.
L'encarregada de la seva ordenació i custodia  va ser Maria Font Aliger, oficial d'arbitris de l'Ajuntament.
Cada vegada, però, es fa més palesa la necessitat de donar una eficàcia i de vertebrar-la d'una manera o altra a la Xarxa de Biblioteques de la generalitat de Catalunya. Al 1993, amb data de 31 de Juliol. L'ajuntament hi posaria l'edifici, el fons que ja posseïa i es faria càrrec de les despeses de manteniment.
La nova biblioteca inaugurada el 22 d'abril de 2009, ocupa un edifici de nova construcció de 1800 m2 distribuïts en dues plantes.
Nosaltres si volem anar a buscar informació o bé qualsevol tipus de llibres, vídeos, DVD... hem d'anar a la planta baixa que és on hi ha l'entrada de la biblioteca i allà hi trobarem als treballadors que ens ajudaran amb tots els dubtes que tinguem.






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Poemes confinats CARRER DE SANT PERE 2020 Part III (Oliva)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. L'Oliva ens regala aquest poema tant bonic  Carrer de Sant Pere  de la Oliva: Oh, vell carrer de Sant Pere,  record de la meva joventut, tu alegre i senyorial. Es diu que Sant Pere té les claus del cel, però per molts de nosaltres,  tenia les claus del nostre cor. Perquè era el carrer, on els nois i les noies, dels anys seixanta anaven amunt i avall a passejar. I així vam conèixer l’amor quan érem adolescents. L’amor, una de les paraules  més boniques que es poden escriure. Amor, il·lusió, tendresa, amistat, en aquests carrers sentíem  totes aquestes coses tan boniques, que sentim quan estem enamorats. I ell, amb llum de les vitrines i amb el llum de la nostra joventut. Aquest carrer vell, cada
Més informació

Poemes confinats LA VIDA 2020 Part V (Vane)

Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Vane ens regala aquest poema tan bonic La Vida d'autor/a desconeguda: LA VIDA Vull caminar sense saber on vaig vull riure sense trobar el perquè vull cantar sense saber el què faig, perquè la vida és passar-s’ho bé. La vida és per fer les coses que t’agraden  no per empipar-te amb les injustícies del món. Has de passar bé el dia a dia i viure la vida amb amor i alegria. Crida, balla, canta, riu. La vida és per ser feliç, per poder ajudar als altres i per aprendre a compartir. No vegis la vida en blanc i negre, mira la vida en color. Perquè et dona la felicitat que necessites perquè fa que et bategui el cor més fort. No pronunciïs mai la paraula morir. Si estàs en aquest món és perquè t’hi
Més informació

Poemes confinats 2020 AQUESTA REMOR QUE SE SENT Part VII (Teresa)

Imatge
Aquest confinament ens ha fet quedar a casa, però el LabTIC ha continuat i no ha aturat ni la cultura ni la creativitat. Durant aquests dies hem treballat una les emocions a través de la poesia i de la musica i el resultat ha estat aquest. La Teresa ens regala aquest poema tan bonic  Aquesta remor que se sent, d'en Miquel Martí i Pol. Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe. I, tan mateix, la re
Més informació